La qüestió dels artículs i'ls pronòms crec que no ha estat ben resòlta en la llengua escrita modèrna. Per qué l'artícul els no s'apostrofa a la paraula anterior (exemple: Endús-te els llibres), pero sí quan és un pronòm (ex: Endús-te'ls llunt). Tant una forma com l'atra deriven d'un antic "los", i en la llengua parlada abdós es pronuncien 'ls. Jordi Colomina en la "Gramàtica del Català Contemporani" explica que les frases Agafa el paper o Alimenta els ocells es pronuncien en realitat Agafa·l paper i Alimenta·ls ocells. I diu que "L'aparició de les variants l i ls de les formes masculines quan el mot anterior acaba en vocal és un fenomen fonològic regular en català".
Segons este autor l'artícul definit masculí singular de la llengua clàssica tenia les següens formes: Lo llibre, l'aire i'l paper (o i lo paper). L'artícul lo, per tant, perdia la vocal no només davant d'una paraula començada per vocal, sino que podia també perdre'l darrere d'una paraula acabada en vocal. En plural la forma era los, que podia perdre la vocal darrere de vocal: Agafa los llibres o Agafa·ls llibres. Totes estes formes es conserven encara des del Baix Maestrat fins a la Llitera (Aragó).
En el restant del valencià i català han aparegut les formes reforçades el i els (que deriven de les contraccions de lo > del i que lo > que·l, interpretades a partir del segle XVII com a d'el i qu'el). No obstant en la llengua parlada les formes en e només han substituit a les formes en o, respectant els casos on l'artícul no tenia vocal. Escriure, per tant, Endús-te els llibres és, simplement, inventar-se una e que no hi ha hagut mai, i que ningú pronuncia.
dissabte, 31 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
