divendres, 6 de novembre del 2009

Nosaltres, los occitans.




Les relacions lhingüístiques i istòriques entre Catalunha e Occitània són incòmodes per al catalanisme que domina los cércols intellectuals dels "Païssos Catalans" ia que qüestionen l'actual estatus independent del català e l'existència de la mateisha "Nacion Catalana". Per aishò, lo catalanisme tradicionalment a evitat fer propaganda de les semblances entre estes dos "lhengües bessones" e s'a limitat a explicar l'istòric lhemosinisme de valencians, catalans e balears com una confusion: los antics creien que lo catalan derivava del lhemosin, quan en realitat se tracta d'una continuacion de l'antic lhatin en Catalunha. Assumpte solventat!

No obstant, l'origen del romanç catalan e la seua semblança ab los romanços veïns del nord dels Pirinèus són dos qüestions distintes. Les publicacions valencianistes escrites en les Normes del Puig fa anhs que venen recordant que'l catalan a segut considerat per la lhingüística internacional com un dialecte de l'occitan fins fa només un segle; pero no an tingut massa resson. Per sòrt, veritas filia temporis, e últimament altres autors (tant catalans com d'altres països) an començat a reconéisher que les diferències entre'l catalan e l'occitan no són majors que les que i a entre'ls mateishos dialectes occitans, e que per tant en el fons tot se tracta d'una mateisha lhenga, separada només per qüestions polítiques. També e sentit declaracions en est sentit de boca d'algun professor de valencian de la Univ. de Valéncia e d'alguna professora de lhingüística romànica de la Univ. de Barcelona. Fins e tot lo professor del curs d'occitan que estic seguint es obèrtament d'est pensar.

Ara ben, una cosa es reconéisher que'l catalan e l'occitan son en realitat una mateixa lhengua, e una altra ben distinta es ser partidari d'esborrar la frontera lhingüística del mapa, còsa que tindria conseqüències, com a mínim, sobre la nòstra ortografia:
  • NY > NH: Catalunha vs. Catalunya.
  • LL > LH: castelhan vs. castellà.
  • X > SH: aishí vs. així.
  • TX/X/IG > CH: Èlch, chiquet, chec vs. Elx, xiquet, txec.
  • N final: non, union, valencian vs. no, unió, valencià.
  • Supressió de les H inicials: istòria, aver, i vs. història, haver, hi.
  • Supressió del punt volat: parallèlament vs. paral·lelament.
  • Accentuació de les vocals obèrtes: pòble, lhòc, modèrna vs. poble, lloc, moderna.
La tendència, per tant, és a reconéisher que la separació és política, pero a acceptar-la com un fet istòric que ia no's pòt corregir a estes altures del procés de socializacion de la lhengua culta. Io, per la meua banda, me prenc la lhibertat d'escriure este pòst en un esbós de paraestàndard valencian/catalan (digam-li "ibèric") de la lhengua occitana, parallel als altres paraestàndards occitans (gascon, lhenguadocian, lhemosin, provençal,...).

Lo passat dia 24 d'octubre, més de vint mil persones provinents de distintes regions europees nos trobàrem a la preciosa ciutat de Carcassona per a manifestar-nos en defensa de la lhengua occitana. Fon una experiència preciosa. Vaig parlar en valencian ab occitans d'Itàlia, de Gascunya, del Lhenguadoc, etc. e'm vaig comunicar sense problemes ab tots ells. Al sentir-los parlar reconeishia la meua lhengua, una gran lhengua!



4 comentaris:

Miquel Àngel Gascón ha dit...

Sort la teua de poder anar. Salutacions.

Billyjoe ha dit...

No coneixia el teu blog, i la veritat es que me ha deixat un tant desconcertat , eixa forma de escriure es com a minim curiosa i en quant al tema com a mínim es interessant vist des-de el punt històric, pero clar puc donar la meua opinió com vulgar mortal, ya que no soc llingüista, ni filòlec ni mestre, sort la teua.
y la meua opinió es que eixa llengua que va ser comú yo li dic romanç era al mateix temps diferent en les territoris on se parlava fent-la mes gran si cap pero fent-la al mateix temps distinta i pròpia de cada territori
per això es tan pareguda i per això no es la mateixa la que es parla en lo regne i al que es parla en atres pues-tos.

VAIG A PEGAR UNA MIRAETA AL BLOG.

Cavaller de la Ploma ha dit...

Molt bé! Que gaudishques de la lhectura!

Joan de Peiroton ha dit...

Personaument, coma gascon, soi partidari de guardar ny en lòc de nh per tal d'evitar d'aver d'escríuer in·hèrn (mot gascon per infern), ja que la h existeish e se pronóncia en gascon. Salutacions