Després de molts anys preocupat pel futur del valencià vaig caure en el conte que, si fa només mil anys els pobladors del llevant peninsular parlaven àrap, fa mil cinc-cents llatí, i dos mil iber, res fa pensar que'l valencià, o cap atra llengua, puga mantindre's in saecula saeculorum en les nostres terres. Sense ser un adiví io posaria la ma en el fòc que d'ací a un milló d'anys ningú parlarà valencià en Valéncia. I no'm cremaria. I si'm creme, feu contes que d'ací a un trilló d'anys el que (per a mi) és el màxim símbol dels valencians haurà desaparegut, i en ell el poble valencià (tal com el senc io). O siga, el valencià i els valencians moriran sí o sí. Per tant, assumim-ho.
Pero vaig caure en el conte també que si el castellà acaba per substituir definitivament al valencià d'ací a un o dos segles (ooooohh!), d'ací a un trilló d'anys tampòc es parlarà castellà, ni en Valéncia ni en cap atre llòc de l'univers (que'm perdonen si somric davant d'este pensament). I anglés tampoc. No n'hi ha cap llengua etèrna, cap. Això a mi'm deixa, la veritat, més tranquil.
De manera que gogem del present, i no nos calfem el cap!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada