Pareix prou clar que cal acceptar de l'ortografia oficial tot allò qu'és convencional i que no supòn una convergència forçada del valencià en el català:
- Acostament a l'etimologia llatina: eix. finals -b, -d, -g segons l'etimologia (verb, verd, amarg i no verp, vert, amarc, que són les escritures tradicionals valencianes fins al 32, i que reflectixen la pronunciació real tant del valencià com del català).
- Conservació de grafies clàssiques: eix. grups TM (setmana, en conte de semana), MPT (comptar, en conte de contar), TL (guatla, en conte de guala), TLL (bitllet, en conte de billet), TG (metge, en conte de mege), TJ (platja, en conte de plaja).
- Ús de l'el geminada (l·l).
- Continuació del sistema d'accentuació gràfica, que no indica totes les vocals obèrtes.
- No apostrofació anterior, llevat dels pronoms als verbs. Ex: entre els dos arbres, i no entre'ls dos arbres. No apostrofació de que, etc. Ex: és important que anem, no qu'anem.
- Ús de TX a principi de paraula en paraules com txiquet, txocolate, etc. segons la fonètica valenciana.
- Ús de X segons la fonètica valenciana. Ex: flax, briox, Marraquex i no flaix, brioix, Marraqueix.
- Ús de TG/G, TJ/J segons la tradició valenciana, i no la fonètica actual catalana. Ex: mija, no mitja.
- Ús de TZ/Z segons la fonètica valenciana. Ex: valencializar, no valencianitzar.
- Accentuació segons la fonètica valenciana. Ex: Valéncia, i no València; pero, qué i no però i què.
- Io, ia en conte de jo, ja.
Ara bé, mentre eixe dia arriba, qu'hem de fer aquells que voldriem que s'introduiren reformes? Donat que es tracta de retocs puntuals, i no d'una reforma a fons, crec que podem seguir l'eixemple del professor de la Univ. de Valéncia Abelard Saragossà, que es partidari d'usar formes no normatives quan clarament siguen positives, com hi han (hi ha), o naixca (nasca). Per tant, em cenyiré a la normativa oficial usant les variants més valencianes, i si el context m'ho permet introduiré algunes modificacions discretes que no crec que causen revol (eix. X>TX en casos com txiquet, o TZ>Z com en valensianizar).
De forma excepcional, en este blòg experimentaré altres reformes més heterodòxes (eix. accentuar gràficament totes les vocals obèrtes, com en pònt, o apostrofar els artículs i'ls pronòms a la paraula precedent, com en entre'ls arbres). Escriure (i llegir) així nos ajuda a vore que el valencià cult haguera pogut ser d'una altra manera, igualment científica (i igualment imperfecta, perque cap ortografia és perfecta). Com ia he expost, no pretenc que l'AVL assumixca este tipo de reformes, que sí que desestabilizarien la normativa ia parcialment socializada. Perdoneu pel capritxet!
3 comentaris:
Sobre el sufix -isar/-izar/-itzar, les obres escrites en les Normes de Castelló inicials solien usar -isar, abans de la catalanisació total i definitiva. Eixa és també la norma que seguix Sanchis Guarner en la seua desconegudíssima "Gramàtica valenciana" de 1950, molt més ambiciosa i "valenciana", des del respecte a les famoses bases ortogràfiques de 1932, que la gramàtica que ha tret l'AVL fa poc.
També coincidix en les solucions del francés o l'anglés britànic (organise, colonisation, etc).
Respecte a lo demés, veig que en suma lo que proposes és aplicar de forma realment conseqüent, a la realitat del valencià parlat, lo que dien teòricament les "sagrades" normes ortogràfiques de 1932 (cosa que ningú ha fet mai). Per eixemple escrivint "tx" sempre que es pronuncia palatal africada sorda (és aixina, no?), sense caure en les contradiccions d'haver d'escriure el valencià segons la pronunciació catalana oriental, usant de forma anòmala la mateixa lletra x en paraules com Xàtiva i xiquet, en les que no es pronuncia igual.
La proposta és molt original i interessant (yo tinc un amic que fa com tu, i escriu Txirivella o txiquet; ya no sé si artxiu o pantxa). L'ortografia és una simple convenció, no hi ha solucions més o manco correctes, i la qüestió és ficar-se d'acort; pero ya t'imagines que no hi ha molt que rascar en estes qüestions, a lo manco mentres la cosa vaja com va.
De totes maneres, dir-te que el dígraf ch equivalent a tx existix en valencià des de fa molts segles, i l'us de la y, com els acabaments en t, p o c, és absolut fins a 1932. Per això em vaig decidir a usar les Normes del Puig, que (sempre en accentuació gràfica) trobe que conseguixen un bon equilibri entre les necessitats de, per un costat, mantindre una llengua estàndar mínimanent estable, per atre, respectar raonablement la tradició escrita de segles passats, i per últim, la de no alluntar-se innecessàriament de la llengua parlada.
El tema de diferenciar gràficament totes les vocals obertes, com proponia el pare Fullana en les seues gramàtiques (ròda, ròsa, còrfa, pònt...), és una assignatura pendent. Qué complicat resulta que els que no tenen el valencià com a llengua materna i el deprenen després, les pronuncien be. O totes tancades, o, com fan alguns locutors en Canal 9, totes obertes, que no sé qué és pijor (i diuen incorrectament cadèna, crèsta, emètre, etc.). Damunt, com tambe hi ha diferències respecte al català estàndar, hi ha qui escriu conèixer, cafè, depèn, etc. sense cap ni centener (és rematadament absurt distinguir-les en l'escritura si després no es corresponen en la llengua parlada). Com en Valéncia, escrita sempre per decret València, com a paradigma de l'absurditat filològica. En definitiva, una llàstima que no es prenguera eixa decisió al principi; ara crec que costaria molt dur-la a terme.
Disculpa per enrollar-me tant en el teu blog, pero és que realment m'interessen molt tots estos temes.
Masclet, gràcies pels comentaris. No t'he respost abans perque no tenia activat l'avís de comentaris, i simplement m'acabe d'enterar que tu i Vent de Cabylia havieu escrit en el blog!
La tradició valenciana anterior al 32 usava el dígraf CH, com ho constatà Fabra en una de les seues gramàtiques de principis de segle (i sense censurar-ho, al meu entendre). També s'usava la Y. És llògic, per tant, que la RACV recuperara eixos signes en els anys 70, quan el valencianisme sentí la necessitat de marcar distàncies llingüístiques ab Catalunya (com a reacció a l'associació entre llengua i nació que fa el fusterianisme). Pero les normes del Puig no han triumfat, i l'ortografia que han aprés les generacions escolarizades des de principis dels 80 usa la X/TX i la I a l'igual que l'ortografia catalana. Com la normalizació de la llengua necessita certa estabilitat normativa, cal que nos oblidem de la CH i la Y, i que simplement retoquem de l'ortografia oficial els detalls en els que no s'ajusta a la nostra fonètica (actual o clàssica) sino a la catalana (actual o clàssica). O siga, en casos com TXiquet. (Després de consonant, en canvi, els valencians -si no m'equivoque- sempre pronunciem /tx/, i per tant no cal afegir una te a "marxa", etc.)
En el cas de la I vs. Y crec que Fabra va fer bé seguint l'eixemple italià. No era llògic usar la Y i no la W (*pew). Pero eliminar la distinció gràfica entre vocal i semiconsonant no té per qué obligar a modificar paraules, com ha passat en tramoyiste > tramoiste; es podria escriure perfectament tramoiiste en dos is, una de cada classe, mantenint la fonètica.
M'ha alegrat saber que no sóc l'únic que escriu TXiquet, adequant l'ortografia comuna a la fonètica valenciana. Eixe seria un retoc que l'AVL podria fer sense desestabilizar la normativa. Pero com bé dius és improvable que l'AVL s'embarque en reformes ortogràfiques per txicotetes que siguen, ia que la institució està molt qüestionada i a pesar de ser oficial en la pràctica no té molt de poder.
Perdona per intervindre, pero es que com be diu el encapçalament del Blog, es per a gent que te una mentalitat critica, jeje.
Des del meu punt de vista, discrepe en alguns punts, pero sobre tot, en le TX i X ya que en valencià eixa X es pronuncia sempre com una SH. Per lo que mantindria la CH, aixina com la Y que identifica molts pobles valencians com Montroy, Llombay, Benifayo,Alcoy, Aldaya... (el problema educatiu, es mes be politic, i es el politic, el que ha creat analfabets valencians, no els profesors).
En quant als accents, preferixc la no accentuacio o la accentuacio diacritica, com a forma valenciana, per a diferenciar les paraules. Si be mirem cap a Italia, podriem mirar l'accentuacio anglesa.
Per cert,de les L.L i de les terminacions , com be diu Masclet posteriors al 32.
Crec que estic mes d'acort en ell.
Pero un punt que no heu dit es la supresio de la preposicio EN a favor de A o AMB, es un gest, un tant descalificador i damunt alluntat de la nostra parla completament.
Per cert, m'ha agradat este Blog, en el teu permis te seguire, i te enllaçare del meu.
Me pareix prou critic.
Perdona si he ofes ad algu.
Publica un comentari a l'entrada